Día 14 teixir desteixir (crònica de Jesús Moya-Arpal)

Hem estat poques, dos de las persones que han avisat que no podrien venir tenien compromisos familiars relacionats amb el que seguint a Federici diré treball reproductiu. Tot i així hi ha hagut una incorporació molt important: La Núria, que fins ara venia més en calitat de nadó acompanyant de la Raquel, ha agafat per primer cop una llana vermella molt intensa, de la que vam recopilar per fe gotes, i ha començat a passar-la pels seus ditets i donar-li formes molt intrincades fins a aconseguir una hermosa maranya. Jo jugaba a després tornar a fer-ne un cabdell per a poder recomençar i mentre xerràvem.

De tant en tant també corro al mostrador si ve alguna persona a la llibreria, així que companyes que vau estar, si m’oblido d’alguna cosa ajudeu-me!

Algo que ha marcat la setmana ha estat el desallotjament del CSOA La indústria, perque semblava que d’una manera força improvisada, fariem la nostra primera sortida com a grup alla per a donar suport, però el desallotjament ha estat més ràpid. Com sempre en aquestes situacions, em queda un buit, la sensació de que amb aquesta intervenció per la força ens han robat possibilitats.

Hem resseguit la resta de projectes, les sortides que farem primer com a visibilització de la presència acrítica de monuments colonials a la ciutat, i després pel dia mundial de teixir en públic. La Raquel treballava en les lletres que portara la Núria, en uns colors blaus i verds molt macos, i és qui m’ha donat la pista per a titular la crònica parlant de com ens cal a totes fer l’exercici de teixir i desteixir que sempre anomenem però mai no fem.

Nova proposta: El dia que haviem de trobar-nos per a anar a La indústria, com que la Irene i jo ja haviem quedat per a dinar, vam mantenir si més no el dinar, i alla vam parlar del seu proper viatge a Roterdam per a la trobada que hi prepara M/Other Voices. 

Estem força emocionades amb això i m’avisa que vol proposar al grup fer quan torni una versió de la xerrada que hi fara amb les seves impressions i el que reculli. Em sembla fantàstic, m’interessa molt totes aquestes xarxes organitzades d’artistes mares. Jo fins ara només coneixia autores que tractaven el tema i correspondències i complicitats gairebé clandestines entre artistes amb filles al seu càrrec però aquestes xarxes organitzades com ara Cultural ReProducers de Chicago me les va descobrir la Irene i m’interessen molt!

The Day Sondra Bird Was Born, The
Cicada Sang, performance de Vicki Fowler
foto: Ryan Bach

D’aquí la Irene i jo vam passar al que és el gran tema de la setmana per a ella, i jo ho explico al grup: la recerca sobre models educatius front per la necessitat de buscar una alternativa educativa para la Maia. M’explica la visita d’aquesta setmana a un centre educatiu lliure i la intensitat emocional que els ha suposat a tota la família veure un espai tan diferent d’allò que hem assumit com a escola. De fet ja els hi han avisat que no només les nenes han de passar una transició de la xarxa normativa a la lliure, sino també les mares o tutores, ja que totes portem la escolarització inscrita al cos. Em parla d’un espai educatiu al que anirian caminant pels boscos en comptes de pasar cada dia devant de varis aparadors de corporacions tèxtils, alimentícies, etc, que van també colonitzant l’imaginari amb el simple fet de passar davant. Jo li explico que a la llibreria la educació crítica i alternativa és important però no és un tema que coneguem massa, i em recomana el documental “Enséñame pero bonito” que fa un recorregut per diversos models que comparteixen aquest ideari bàsic d’educació lliure. Potser el podrem veure juntes un dia.

I com a no, un tema que no podem deixar de banda és la campanya electoral. Quantes vegades s’haura fet una tertúlia entre seria i bromista sobre les eleccions entre un grup de dones que teixen! Sobre tot parlem de Barcelona en Comú i les campanyes, i som crítiques i discutim si són encertades o no, i si realment ens importa tant si encerten campanyes o imatges o logos o estem més per altres coses. Fa poc que ha sortit la darrera enquesta a la que sembla que poden guanyar, i no ho comentem massa perquè suposo que la expectativa que genera aquest canvi quant a la vida diaria és tan gran que no surten paraules. Ja sortiran, ara recordo que no he explicat a les companyes la meva participació en la jornada de presentació de l’alerta feminista, on precisament es planteja algo semblant: resseguir els canvis i els bloquejos a aquests canvis amb perspectiva feminista i detectant els intents del règim hetero-patriarcal-capitalista de perpetuar-se renovant-se. Ho fare a la propera trobada. Alerta, doncs, i fins la propera, que sera justament dos dies abans de les eleccions, així que segurament el tema de la política institucionalista estara al voltant també.